Els components soldats s'utilitzen àmpliament a la indústria moderna i la seva selecció de materials determina directament les propietats mecàniques i l'adaptabilitat a l'entorn de servei dels components. Els diferents materials presenten diferències significatives en la composició química, l'estructura metal·logràfica i la soldabilitat, i requereixen una combinació precisa en funció de condicions de treball específiques per aconseguir un equilibri entre rendiment i cost.
L'acer al carboni és el material bàsic més utilitzat per als components soldats, i es pot dividir en acers de baix-carboni, acers de carboni mitjà-i acers d'alt-carboni segons el contingut de carboni. L'acer de baix-carboni té un baix contingut de carboni i una bona plasticitat, per la qual cosa és menys propens a endurir-se i esquerdes durant la soldadura. El seu procés senzill i el seu baix cost fan que sigui àmpliament utilitzat en marcs d'edificis, estructures mecàniques generals i altres escenaris de càrrega estàtica a temperatures normals. L'acer de carboni mitjà-, a causa del seu contingut en carboni augmentat, té una resistència més alta però una soldabilitat inferior, i requereix un preescalfament i una entrada de calor controlada. S'utilitza habitualment per a components-de resistència mitjana, com ara eixos i engranatges en blanc. L'acer d'alt-carboni té una soldabilitat encara pitjor, en general requereix un processament especial i s'utilitza principalment en àrees amb requisits de duresa estrictes, com ara la reparació de components-resistents al desgast.
L'acer de baixa-aliatge-alta resistència, amb els seus avantatges d'"alta resistència + bona soldabilitat", s'ha convertit en el material bàsic per a equips-pesants. Aquests tipus d'acer, amb l'addició de petites quantitats d'elements d'aliatge (com ara manganès, niobi i vanadi) a una base baixa en carboni-, milloren significativament la resistència i la tenacitat i tenen una baixa tendència a trencar-se en fred durant la soldadura. Són adequats per a components que necessiten suportar càrregues elevades o entorns de baixa-temperatura, com ara ponts, recipients a pressió i barres de maquinària d'enginyeria.
L'acer inoxidable és conegut per la seva excel·lent resistència a la corrosió i es classifica en tipus austenític, ferrític i martensític segons la seva microestructura. L'acer inoxidable austenític (com el 304 i el 316) no és magnètic, té una bona ductilitat i tenacitat i una excel·lent soldabilitat, i s'utilitza àmpliament en aplicacions resistents a la corrosió-com ara envasos químics i maquinària alimentària. L'acer inoxidable ferrític és menys car, però té una duresa lleugerament inferior i és adequat per a components decoratius o estructurals amb requisits generals de resistència a la calor i resistència a l'òxid. L'acer inoxidable martensític té una gran resistència, però és propens a l'enduriment de la soldadura i s'utilitza sovint per a components que requereixen una gran duresa, com ara eines de tall i coixinets.
Entre els metalls no-ferrosos, els aliatges d'alumini tenen una baixa densitat i una alta conductivitat tèrmica, que requereixen mètodes d'energia concentrada (com ara la soldadura per arc d'argó) i una entrada de calor controlada per a la soldadura, i s'utilitzen habitualment en estructures aeroespacials lleugeres. Els aliatges de coure tenen una excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica i s'utilitzen sovint per a connectors elèctrics, però s'han d'evitar la porositat i les esquerdes durant la soldadura. Els aliatges de titani són coneguts per la seva força específica ultra-i resistència a la corrosió i, malgrat la complexitat del seu procés de soldadura, segueixen sent un material clau per a equips-de gamma alta.
La diversitat de materials utilitzats en components soldables ofereix una gran quantitat d'opcions per al disseny d'enginyeria. Només comprenent profundament les seves característiques i els límits aplicables es poden construir sistemes estructurals segurs i fiables en diversos camps.